La campanya «El valencià, al cinema!» reivindica que els espectadors puguen veure amb normalitat pel·lícules en valencià al cinema, o per d’altres canals, com el DVD o el lloguer per Internet.
Altres campanyes que també han actuat en aquest sector són «Cinema a l’escola» i «Cinema en valencià», promogudes per Escola Valenciana, que reivindiquen la necessitat del poble de viure en valencià i el dret lingüístic dels ciutadans de rebre l’oferta de cinema en la llengua pròpia.
Demanem poder escollir pel·lícules en versió en valencià (doblades, subtitulades o en versió original) en igualtat de condicions respecte a les que es projecten en versió espanyola.
Signa pel cinema en valencià!
Participa-hi!
Al País Valencià, durant el 2016, més de 70.000 espectadors han gaudit del cinema en valencià gràcies a una campanya d’Escola Valenciana. Un total de cinquanta municipis han programat cinema en valencià.
Així mateix, el curs 2016-2017 s’ha complit la 13a edició del programa «Cinema a l’escola», promogut per Escola Valenciana. Els cicles de projeccions de «Cinema en valencià» programats els últims anys per la Universitat d’Alacant, la Universitat Miguel Hernández, la Universitat de València i la Universitat Jaume I han representat un gran èxit, de manera que el públic interessat ha estat en molts casos superior a l’aforament de les sales. Només aquest curs acadèmic han assistit més de 5.000 espectadors a les vora 300 sessions en què ha col·laborat el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.
Amb aquests resultats s’ha fet visible la necessitat del poble de viure en valencià, i per a aconseguir-ho, resulta fonamental oferir cinema en la nostra llengua de manera habitual i generalitzada, així com altres creacions culturals en valencià.
Qualsevol campanya que hem engegat pel cinema en valencià ha comportat freqüentment un debat públic de si hem d’apostar pel doblatge en valencià, o bé el subtitulat en valencià.
Des de la Plataforma per la Llengua som conscients que el subtitulat en valencià és una opció més econòmica, i que cada volta té més adeptes. Tanmateix, s’ha d’entendre que si l’objectiu és acomplir amb el dret de veure les pel·lícules en la nostra llengua, hem d’exigir que l’oferta en valencià siga, com a mínim, en les mateixes condicions que el cinema en espanyol. Per tant, apostar per un tipus de versió o l’altra dependrà de cada context: als cinemes, ara com ara, insistirem en el doblatge en valencià. I exigirem el subtitulat de les pel·lícules en aquells casos en què siga el format majoritari (festivals de cinema, plataformes digitals de sèries i pel·lícules, etc). En els casos de pel·lícules infantils apostarem sempre perquè s’oferisquen doblades en valencià.
